escola de escalada la penya del moro

Ens trobem davant d'un "nou" descobriment al Baix Llobregat. Una nova escola a tan sols 15km de Barcelona i a l'ombra d'escoles molt pròximes com Can Paulet,Gelida, Penya Ginesta entre altres. Sempre he tingut la sensaciò que alguna zona important s'amagava entre Torrelles del Llobregat i Begues. La pedra roja i arenosa que abunda per la zona, en alguns casos és de mala qualitat i en altres no són més que petits blocs on se n'aprofita molt poca roca i les seves aproximacions són més que una aventura. Però sempre hi ha hagut una línia de roca caliça  entre els municipis de Begues, Torrelles i Vallirana, la qual, mai haguéssim pogut imaginar tot el seu potencial. No més calia penjar-me per comprovar-ne la qualitat. Tota una sorpresa la meva, al veure  les possibilitats que téniam.
Ja hi havia un dels sectors net de vegetació i vaig començar l'obertura del primer sector ,TRINXERA. Amb més il·lusió que seny, ja que sense ajudes, equipar a avui en dia amb els temps que corren, més que l'esforç d'equipar és l'obra titanica per a la meva butxaca. Equipar tota una escola es complicat. Aixi queda equipat el primer sector.
Trovem  vies de grau baix / mig casi totes de bloc que és el que predominara a la zona. El sector que continua és el de TIROLINA amb tres vies antigues reequipadas on hi afegim tres més del nostre gust aquí les línies són diferents fins i tot en alguns casos més de pila. A partir d'aquí la línia de roca contínua sector com BOSKIMANO, CAOS, EL PARK ja estan oberts potser m'atreveria de dir que el millor esta per arribar ara ve el treball dur, desforestar camins per arribar a les bases no és una tasca fàcil però només de pensar que podran sortir entre 100 o 130 vies més l'esforç valdra la pena, la Penya de Moro ja a nascut i amb un futur creiem prometedor.
Només amb tenir cura de l'entorn ja estem col · laborant, de nosaltres depèn, gràcies a tots.

com arribar desde vallirana

Com arribar desde Vallirana

 

Ctra Nacional 340a/N-340a

1.	Dirígete hacia el noroeste en Autovía del Mediterráneo hacia Ctra Nacional 340a/N-340a	37 m
2.	Sal de la rotonda	400 m
3.	Gira ligeramente a la derecha hacia Av de la Selva Negra Catalana	14 m
4.	Gira ligeramente a la derecha en Av de la Selva Negra Catalana	260 m
5.	Gira ligeramente a la derecha para continuar por Av de la Selva Negra Catalana	48 m
6.	Gira ligeramente a la derecha en Calle del Doctor Cuatrecases	450 m
7.	Gira a la izquierda para continuar por Calle del Doctor Cuatrecases	1,1 km
8.	Gira a la izquierda en Calle de Brasil	650 m
9.	Continúa recto hacia Av de Begues	270 m
10.	Gira a la derecha para continuar en Av de Begues	42 m

Av de Begues 08759 Vallirana

 11 . continuar la Av de begues hasta llegar  a una fuerte subida asfaltada a
 mano derecha, al final encontramos un deposito de agua y la pista que la seguiremos durante 2,500 kmh

llegaremos a un cruce de pistas allí dejeremos el coche hay un cartel indicativo penya del moro y torrelles , seguiremos el sendero o las fitas.

que ja al darrera de cada via

que ja al darrera de cada via

La setmana passada vaig tenir molt de temps per pensar i pensant em vaig adonar de lo afortunats que som els escaladors, de la quantitat d'escoles que tenim al nostre país. Però també em vaig adonar de lo egoistes que som moltes vegades. Totes aquestes vies que disfrutem escalan, que es publiquen a revistes, o que apuntem en les nostres llibretes. Són el fruit de la feina de moltes mans anònimas, un treball laboriós, físic, CAR i sobretot moltes hores penjat i no precisament escalant sinó perquè tots puguem fer-ho. Un esforç que gairebé sempre esta molt poc reconegut i recolzat pel les intitucions i el col-lectiu de frikis. No és una apreciaciò personal, sinó el de molts equipados. Si li preguntem a un equipador: Que és el pitjor d'equipar? Ells gairebé sempre contesten: les critiques dels escaladors que mai han agafat un traladro ni pa penjar un quadro.
Tothom té dret a criticar si les crítiques són constructives, hem de pensar que cada equipador que equipa una via esta fent un regal a un altre escalador.

No dic que els equipadores puguin fer el que els doni la gana (ells també tenen els seus deures) ni que tinguem que agenollar-nos davant el seu pas, ni que estiguem obligats a agafar un traladro i posar-nos a equipar com bojos... Però hi ha moltes formes d'ajudar. És tan senzill com no tocar els nassos als que invertim el nostre temps lliuure en aportar algu per a la comunitat escaladora, com a minim i tindriem que reflexionar-hi.
Crec que és una reflexió sobretot als que comencen a escalar. Ser concients que obrir una via no és posar-se els peus de gat i escalar de primer. Compendre que les vies hi son  per l'esforç de molta gent i no perquè cada primavera floreixin les xapes.Tindriem que ser més respectuosos i agraïts a cada mà anonima que s'amaga darrere de cada via del món, sense ells no escalariam.

Salut Bous

plafon casero

Molts anys esperant poder realitzar el meu propi somni el meu propi plafon d'entrenament, més val tard que mai és evident que sense una casa amb unes condicions especials no seria possible fer tal projecte. Era el moment de posar-se mans a l'obra ja es sap viatges al leroy-merlin,  fustes conglomeradas per aquí, llistons per alla tornilleria variada, i fabricar preses (no totes) les de sostre grans és millor demanar-les pel seu gran volum i duresa...

 Com es podria dir el meu projecte? Encara que molts anys han passat tinc a la meva memòria aquell plafon d´entrenament d'un tal Patrick Edlinguer que ja en aquella època va ser un dels pioners a entrenar i dissenyar el seu propi plafont d'entrenament quan aquí gairebé es desconeixia aquesta manera d'entrenar la veritat és que se'ns caia la bava a tothom  sols mirant les seves fotos a la revista francesa Rock-Wall impresionats  d'aquell mega el projecte de Patrick el seu nom era El temple, un nom ideal vaig pensar si jo algun dia tenia l'ocasió de fer alguna cosa "semblant" i ves per on, encara que no s'assembli ni la meitat almenys el nom com no té copyright, no crec que el bo de Patrick es molesti jejeje, realitzo el plafon en dues fases la primera amb dos desploms fixos, la segona fase amb el sostre i un petit desplom de sortida el projecte de "moment" ja esta acabat encara que falten una bon "puñao" de preses sobretot al sostre i uns quants matalassos que  sóc a la recerca, ara a disfrutar-lo amb les meus amiguets i fills.

la penya del moro

Aquestes són les primeres vies  al sector trinxeres, spunk 6b+/crasputink 6b/b+ a la part de dalt, quin paio 6b, pajarito V+ magiclic 6b/b+ i piratilla 6b+/c, gairebé totes tenen el nom a peu de via això fa més fàcil la localitzaciò